UN ACORD ÀMPLIAMENT SATISFACTORI AMB EL PSC

Des de la meva postulació a la candidatura oficial del PSC per a l’alcaldia de Barcelona he vingut manifestant que la meva pretensió no era la de combatre el PSC ni la d’obtenir el càrrec d’Alcalde, sinó el d’aprofitar les primàries  com a oportunitat per promoure una regeneració del Partit. És a dir, les primàries com a instrument per aconseguir la regeneració del PSC i no per accedir-hi a un càrrec públic.

De la mateixa manera, sempre he manifestat que venia constatant el desig de molts militants de base i d’alguns dirigents del Partit de plantejaments d’obertura, alhora que fortes resistències a això per part de molts dirigents de l’antic aparell del Partit, però la realitat també és que la nostra candidatura en aquests moments encara no compta amb la força necessària per vèncer aquestes resistències i impulsar el canvi al que aspirem, la qual cosa no vol dir que no ho puguem propiciar en un futur.

Mantenir un pols amb l’aparell del Partit i intentar posar-ho contra les cordes per aconseguir aquest canvi i regeneració, encara que poguéssim obtenir una hipotètica victòria judicial, a l’única cosa que en aquests moments podria portar-nos és a la provocació d’una crisi i a un enfrontament que difícilment podríem governar.

Des d’aquesta perspectiva, he entès que la celebració d’un acord amb la Direcció del partit, que ens permeti una pausa, una reflexió, i ens faciliti seguir organitzant-nos com a moviment de base per a la seva regeneració democràtica – acord que recull aspectes molt importants de la nostra pretensió, com un bon impuls per a la regeneració del Partit-, no deixa de ser una fita destacable.

Sota aquestes premisses, que el Partit reconegui l’existència de llacunes en el procés de verificació dels avals, que aconsellen una millor definició per a altres experiències de futur; la necessitat de treballar per a l’aprofundiment democràtic del Partit; la importància de l’impuls de regeneració democràtica de la nostra candidatura; i el compromís de proposar al Candidat triat finalment en les primàries, l’adopció d’una declaració per a la regeneració democràtica, que haurà de contemplar, entre altres qüestions, la necessitat de l’austeritat dels sous dels regidors municipals socialistes, al que fins ara cap d’ells s’havia pronunciat; no pot ser vist més que com una autèntica victòria.

Si a aquest reconeixement i compromís li afegim la incorporació d’una bona part del nostre discurs en el dels altres candidats, com la necessitat d’incorporar al programa socialista mesures dirigides a la resolució dels problemes principals dels ciutadans barcelonins, vegeu l’atur o els derivats dels desnonaments, no cap el menor dubte que hem de congratular-nos del treball realitzat i de l’acord aconseguit.

Com deia Cervantes en una de les seves novel·les exemplars, no hi ha neci que sàpiga distingir valor de preu, la qual cosa dit d’una manera més assertiva vol dir que en qualsevol objecte de negociació pot observar-se un valor material tangible i un altre immaterial o intangible. Si ens centrem a apreciar el valor polític de l’Acord en els termes sota els quals sol mesurar-se la política, quantificables, és evident que l’Acord pot ser vist com un brindis al sol, però si ho fem en termes de qualitat democràtica, és evident que suposa un gran avanç i un bon Acord.

Solament ens resta agrair a la Direcció de la Federació de Barcelona l’esforç realitzat per arribar a l’Acord i molt especialment a Antonio Ruiz, Coordinador Polític del corrent Esquerra Socialista, a la qual m’honro a pertànyer, per l’important esforç realitzat d’intermediació per a la consecució de l’Acord aconseguit.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>