REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA II: UN CONGRÉS EN LA CUINA

La convocatòria i desenvolupament del Congrés Extraordinari del PSC BCN previst pel 5 de Maig permet detectar propostes de millora per la regeneració democràtica del PSC. Platon

El passat 10 d’Abril, els que seguim  la informació sobre la vida del PSC ens vàrem assabentar pels mitjans de comunicació de la dimissió del seu càrrec per part del Primer Secretari de la Federació de Barcelona del Partit i la convocatòria d’un Congrés Extraordinari per a una data indeterminada ( el 2 o el 5 de Maig) per a reemplaçar-lo i, com a complement, per a escollir una nova Comissió Executiva de la Federació.

Les informacions que han anat apareixent en la premsa sobre aquest tema apunten a que el motiu d’aquesta situació obeeix als moviments desenvolupats per part del candidat oficial del Partit a les properes eleccions a l’Alcaldia, escollit en un procés de primàries, Jaume Collboni, per tal d’intentar reemplaçar a l’actual Primer Secretari i fer-se amb el control de la Federació, per tal de que, suposadament, aquesta estigui a la disposició del seu objectiu, de fer una oposició adient i guanyar les properes eleccions municipals.

Donat que estem parlant d’informacions periodístiques i no oficials, desconeixem les causes profundes d’aquesta dimissió i d’aquesta renovació, per la qual cosa no estem en condicions de pronunciar-nos sobre la conveniència o no de la mesura, però, d’antuvi i des d’un punt de vista de la regeneració democràtica, sí que podem fer algunes consideracions:

Evidentment que el Candidat Collboni, com a qualsevol altre militant, té tot el dret a promoure un recanvi en la Direcció de la Federació. També es evidentment que el Candidat Collboni té tot el dret a que des de la Direcció de la Federació se li faciliti, con sembla que se li ha fet, la reorganització del Grup Municipal i es posin a la seva disposició els mitjans, els recursos i un programa que li ajudi a aconseguir l’objectiu d’accedir a l’Alcaldia per tal de portar un programa progressista. Però, el que ja no es tan evident és que el Partit tingui d’estar en mans i sota el control d’un Candidat a l’Alcaldia, dons això suposa desvirtuar l’essència d’un partit polític i ubicar-lo en l’estatus de l’electoralisme. Al respecte cal recordar que un principi elemental de les dinàmiques socials és que en les organitzacions tothom és important però ningú és imprescindible i que les persones, els grups, les famílies o els clans, han d’estar al servei de les organitzacions i no aquestes al servei  de les altres.

A banda d’aquestes consideracions sobre la dimissió i la convocatòria del Congrés, l’observació de la preparació i desenvolupament pre congressual ens facilita i ens permet posar sobre la taula la identificació d’algunes propostes per la regeneració democràtica del meu Partit, que poden servir per a qualsevol altre:

La primera és que, després de l’Organització, els agents més importants son els seus afiliats, el que suposa parar tota l’atenció necessària per donar-los a tots ells el respecte i els elements imprescindibles per que puguin participar adientment i de forma democràtica en el Congrés, el que suposa tenir en compte les següents qüestions:

  • El correcte no és que els afiliats se’ns assabentin de la Celebració del Congrés mitjançant els medis de comunicació, sinó que, a més a més, i immediatament, accedeixin a aquesta informació el més aviat possible i per els mitjans de comunicació interna del Partit.
  • El correcte no és que els afiliats desconeguin les bases per les que es regirà el Congrés, sinó que aquestes siguin publicades prèviament en els mitjans oficials del Partit, entre les que caldrà especificar, el cens d’afiliats, el nombre de delegats que corresponen escollir a cada Agrupació i el procediment per a escollir-los.
  • El correcte no és que es convoqui de forma precipitada, amb un termini de vint-i-cinc dies, en els que es solapa el període vacacional de Setmana Santa, sinó respectant com a mínim el termini estatutari de trenta dies.
  • El correcte és que totes les agrupacions del Partit facin arribar, amb l’antelació possible, a tots els seus afiliats la convocatòria de la corresponent Assemblea per a escollir els Delegats, especificant, com a mínim, el motiu de la convocatòria i el nombre de delegats i convidats a escollir, el que no s’ha complet en alguna de les Agrupacions.
  • El correcte és que en la comunicació o convocatòria de l’Assemblea s’indiqui als afiliats el procediment per a demanar o participar en el procés  d’elecció dels Delegats o convidats al Congrés, el que no s’ha fet, almenys en la meva Agrupació. No solament això, sinó, que si estem parlant de la necessitat de que els afiliats participin en la vida del Partit, s’animi a aquests a que es presentin per a ser escollits.
  • El correcte no és que en l’Assemblea els responsables de l’Agrupació presentin una llista ja “cuinada”, com es sol fer en la nostra Agrupació i com sembla que també és fa en d’altres i que es col·loqui als afiliats en la desagradable tessitura de tenir que dir que no estan d’acord amb la llista o que volen hi ser-hi inclosos.
  • El correcte no és que es presenti aquesta llista “cuinada” per l’Executiva de l’Agrupació i que es digui que, a banda, de la mateixa, hi ha altres quatre persones, quasi com si fossin intrusos, que també volen presentar-s’hi, contraposant-los amb la “llista oficial”, com s’ha fet en la meva Agrupació.
  • El que no es correcte és que, amb aquesta manca evident de respecte pels principis democràtics,  els “cuiners” d’aquesta llista és permetin indicar que la seva llista la han fet atenent a la pluralitat, la promoció de noves incorporacions i “la generositat”, una generositat que no ha permès que cap dels quatre nous companys que s’han presentat fora de la llista oficial sigui escollit. Aquesta última expressió, “generositat”, es producte del subconscient i reflexa l’autèntic tarannà dels “cuiners”: el que regeix la vida interna no és la democràcia, sinó el paternalisme.
  • El que no es correcte és que, si l’escollida dels Delegats és un punt de l’Ordre del dia, no és permeti que, sobre aquest punt, s’obri un torn d’intervencions per què els afiliats puguin donar la seva opinió sobre el procés de la selecció, com ha succeït en la meva Agrupació.
  •  El correcte és que en l’Assemblea hi haguí un cens d’afiliats que tenen dret al vot; que s’aixequi Acta de tots els assistents a l’Assemblea; i que es controli que tots els que voten estiguin en el cens. Aquestes elementals normes no s’han donat en la meva Agrupació.
  • El que no és correcte és que es voti el 76,66 % de la llista de candidats i que es vulneri el sistema estatutari de votació majoritària corregit, que estableix que es votarà com a màxim el 75 % dels delegats a escollir.
  • El correcte és que aquest Acta es publiqui i estigui a la disposició de tots els militants de l’Agrupació pel seu coneixement i per si qualsevol vol exposar les seves observacions o, en el seu cas, impugnar l’Assemblea. Encara no puc dir que això no s’hagi fet en la meva Agrupació i esperem que es faci.
  • El que tampoc és correcte és que una Assemblea es tanqui sense un punt de precs i preguntes perquè els assistents puguin expressar els seus punts de vista, propostes o discrepàncies, dons reflexa l’autoritarisme i l’endogàmia que impera en l’òrgan de dirección de l’Agrupació i que el funcionament intern és el de la dita del JUAN PALOMO: yo me lo guiso  y yo me lo como.

Estic convençut de que, simplement, observant aquestes normes, la democràcia interna del Partit milloraria força, però és evident que, complir aquests elementals principis per a molts és anar contra el Partit.

Costa entendre que aquestes normes, de les que ens hem dotat nosaltres mateixos, no siguin respectades escrupolosament per els nostres responsables, reforçant el caire electoralista al que ens estan conduint.

També consta entendre que qualsevol company que gossa exposar aquests principis democràtics en les Assemblees,  normes  que, repeteixo, ens hem donat nosaltres mateixos,  sigui atacat i repudiat sistemàticament, com ho he vist al llarg de la meva vida al Partit.

A partir d’aquestes reflexions, evidentment no em costa gens entendre que si la mínima insinuació interna de discrepància es atacada i repudiada sistemàticament, hi hagi companys que optin per a exposar-les externament, per allunyar-s’hi de la seva vida o per plegar, especialment en un partit que diu que vol obrir-se a la militància i a la societat.

Salut

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>