REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA I: BASES PEL ENGEGAR-LA

Per aprofundir en la regeneració de la democràcia a Espanya cal començar per l’educació de la ciutadania en els valors democràtics, la regeneració dels partits polítics i la dels càrrecs públics.

La crisi econòmica està provocant un moviment d’indignació i de rebel·lió en la població espanyola que està posant sobre la taula la precarietat de la nostra democràcia i la important corrupció que envolta la nostra societat.

No podem afirmar que la corrupció s’està incrementant notablement, doncs els escàndols que surten a diari a la palestra corresponen a casos de corrupció que venen des de fa molts anys, però si que la corrupció és un càncer que envaeix la nostra vida pública i això ho assevera el fet de que hagi més de 1.700 causes obertes, de 500  polítics imputats en casos de corrupció i una vintena d’ells empresonats. Aquesta realitat es pot interpretar de dues maneres: ara hi ha molta corrupció o ara hi ha més llibertat i consciencia  que mai per a denunciar-la i destapar-la.

Bé, aquest fet és indiscutible i tothom ho accepta, però el que cal ara es determinar què és el que hem de fer per a combatre-la.

Evidentment, la solució no és gens fàcil i el panorama no deixa de ser descoratjador, doncs una part de la ciutadania militant i activista opta per a combatre el sistema; una altra per la creació de nous partits polítics que puguin endreçar la situació; i d’altres per la regeneració dels partits de vell cuny, com és el cas del Partits Socialistes.

Tothom estem d’acord en que és fonamental aprofundir en la separació dels pilars fonamentals de la democràcia que ja propugnava Aristòtil, a les hores que en el control efectiu per part de la ciutadania dels càrrecs públics, però el cert és que aquests objectius no deixen de ser complexes d’assolir doncs ens trobem davant una mena de pescadilla que es mossega la cua i cal determinar per on comencem a girar la situació.

La primera consideració que crec que cal tenir en compte per fer girar i desfer la pescadilla és que la vida pública és el reflex del tarannà dels càrrecs públics; que aquest ho són dels partits polítics dels que provenen; i que el d’aquests ho són dels ciutadans que els donem recolzament. Sense cap mena de dubte, afirmo que la corrupció que ens envaeix té les arrels en la nostra societat i en la nostra ciutadania. Com deia Joan-Paul Sartre, tots som víctimes a les hores que ho som responsables.

Així, doncs, des d’una perspectiva de la lògica, hauríem de començar per a enfortir els valors, els principis i la pràctica dels nostres ciutadans, doncs uns ciutadans responsables i democràtics no permetran que els seus partits adoptin practiques antidemocràtiques; uns partits democràtics no permetran que els seus càrrecs públics es desviïn; i uns càrrecs ´públics democràtics i controlats no vetllaran pels seus interessos personals i ho faran pels públics.

Girar aquesta situació no és gens fàcil en un país impregnat de la cultura religiosa que ha imperat en Espanya al llarg de tants segles i especialment en el període franquista. Estem parlant d’una cultura permissiva amb el delicte i amb la corrupció. D’una cultura que protegeix al delinqüent i corrupte, que preconitza que, quan et donin una bufetada ( o trepitgin els teus drets) posis l’altra cara ( ho permetis, callis i deixis que te la facin més grossa). D’una cultura que et diu en les seves benaurances que et resignis davant qualsevol injustícia.

Girar aquesta situació suposa, evidentment, avançar en l’escola pública i en l’estat laic i deixar el sosteniment de les religions en mans dels seus seguidors.

Si bé és cert que la laïcitat de l’estat ha avançat, és evident que cal impulsar-la més i que els partits polítics tenen la clau per accelerar-la amb les corresponents reformes legislatives en el camp educatiu, però, mentrestant, podem avançar en la regeneració democràtica dels partits polítics, tant dels de vell com dels de nou cuny.

En propers pots desenvoluparem les propostes per  l’educació cívica i democràtica de la societat a través de les polítiques educatives; per les de la regeneració democràtica dels partits polítics; i per la dels càrrecs públics.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>