qui soc?

Una vida al servei de la ciutadania
Nascut el 9 de setembre de 1954 en la localitat granadina d’Arenas del Rey, Manel Fernández i Jiménez és el penúltim dels nou fills del matrimoni format per Manuel Fernández i Josefa Jiménez.

Quant al seu progenitor, pastor i llaurador natural del citat municipi de la comarca d’Alhama, va ser un milicià de pensament socialista i convicció republicana, mentre que la seva mare, bricallera de la veïna Játar, era néta de Federico Martín, secretari del consistori d’aquesta població que, a causa de la persecució política a la qual va estar sotmès, va buscar refugi a Sud-amèrica.
Amb el desig de prosperar lluny d’un entorn repressor, la família Fernández Jiménez també va posar rumb a una nova destinació. Així, tots els seus membres es van traslladar en 1961 a Barcelona, residint el nucli familiar primer al barri de El Raval i després en el del Poble Sec fins a l’emancipació dels fills, la majoria dels quals segueix vivint a la Ciutat Comtal.
En el cas de Manel, veí de Sant Martí, és divorciat i pare de dos fills fruit del seu únic enllaç matrimonial: Daniel, amb residència i ocupació a Vietnam des de fa vuit anys, i Pepa, relacions públiques a Barcelona, així com avi de sengles néts –Angélica i Héctor, plançons del primer–.

Formació acadèmica
Manel Fernández va iniciar els seus estudis acadèmics en 1969, any en el qual va començar a cursar Oficialía Industrial –branca d’Automoció– a la Universitat Laboral de Tarragona –per les aules de la qual han passat alumnes il·lustres com l’actor i director teatral Josep Maria Pou i Serra o el cantautor Joan Manuel Serrat–, on va obtenir el guardó de Becari d’Honor. Un lustre després es va matricular a la Universitat de Barcelona per estudiar Medicina, especialitat que va finalitzar en 1980.
Una vegada llicenciat, va continuar la seva preparació amb diferents activitats formatives per enriquir la seva capacitació tècnic-sanitària en salut laboral. Entre elles, cal destacar l’obtenció del títol de Diplomat en Sanitat (1989), la realització del màster per a Tècnics Superiors de Prevenció de Riscos Laborals (1997-1998) en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’obtenció del títol d’Especialista en Medicina del Treball (2000).

Trajectòria professional
En els seus inicis acadèmics, Manel Fernández va compaginar els estudis amb diversos oficis: aprenent als tallers Hispania (1968) i al Banc Central (1969), cambrer en la mítica cafeteria barcelonina El Túria (1969-1974) i carter urbà en Correus.
En 1975, es va incorporar a la Prefectura Provincial de Correus de Barcelona en qualitat de carter urbà. Cinc anys més tard, després de concloure els seus estudis de Medicina, va començar a prestar servei, com a metge i professional de la salut laboral, en la citada societat estatal, en la qual va exercir els càrrecs de cap provincial de Serveis Mèdics i president del Comitè de Seguretat i Salut en el Treball.
Paral·lelament a aquesta activitat, ha elaborat i publicat nombrosos treballs i llibres relacionats amb la medicina laboral, algun d’ells guardonats, cas de l’estudi Equipament ergonòmic del repartiment domiciliari de correu (1999), premiat per la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball (SCSMT).
A més, Fernández és habitual ponent o moderador en jornades tècniques, taules rodones, conferències i congressos de diferents organitzacions i universitats catalanes. En aquest àmbit, ha dirigit mòduls de màsters relacionats amb la prevenció, la salut i la comunicació, en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Així mateix, és membre de diverses societats científiques, destacant la seva condició de soci fundador de l’Associació d’Especialistes en Prevenció i Salut Laboral (Aepsal), de la qual és president honorari.
Des de la seva excedència en la prefectura dels Serveis Mèdics de Correus de Barcelona, ha exercit com a consultor, auditor i formador autònom, a més de facultatiu en l’Institut Català de la Salut (ICS) i en diferents serveis de prevenció.
(Més informació del perfil professional a la pàgina web Medicinapericial.com).

Vinculacions sindicals i polítiques
Pel que fa a la trajectòria sindical i política de Manel Fernández, en 1975 va ingressar en el Partit Obrer Revolucionari d’Espanya (PORE) i dos anys després va ser un dels fundadors de la Secció de Correus de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
En 1980 va abandonar el PORE per incorporar-se al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), formació en la qual va practicar l’activisme de barri al costat del seu mentor, Tomás Tortajada, i en 1983 es va desvincular de la CNT per integrar-se en la Confederació Sindical de Comissions Obreres (CCOO), on milita des de llavors i en la qual ha estat assessor de Salut Laboral de la Federació de Transport i Comunicacions durant diversos anys. En 2010 va ingressar en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), en el qual és membre de la seva Comissió Sectorial de Salut.
Durant aquest període, Fernández s’ha implicat tant en la defensa dels drets laborals i socials com en la lluita contra la corrupció, una conducta represaliada en diverses ocasions.
En 1976, després de participar activament en l’organització de la vaga de carters de Correus, va ser militaritzat i expatriat al barri perifèric de Vallvidrera (Barcelona).
Posteriorment, les seves denúncies sobre diferents pràctiques de corrupció en aquesta societat estatal es van saldar amb vexacions com ser rebaixat a auxiliar de classificació durant mig any o l’obertura de més d’una vintena d’expedients, amb propostes de trasllat i acomiadament, que, després de la defensa de l’advocat Enric Leira, van ser anul·lats per la Magistratura.
En 2011, sent delegat de Prevenció per CCOO, la seva oposició a les retallades en sanitat li va costar l’acomiadament de l’Institut Català de la Salut (ICS), contra el qual té interposades les corresponents demandes judicials.
En la seva dilatada singladura de compromís laboral, polític i social, Manel Fernández mai ha exercit cap càrrec de responsabilitat remunerat econòmicament ni ha practicat l’alliberament sindical.