MES SOBRE PRIMARIES PSC BCN 2015

les primàries socialistes per BCN 2015 han posat sobre la taula la contradicció i el dilema en que es mou el PSC:  per una banda, la seva aposta per la regeneració democràtica interna al incorporar a la seva pràctica la metodologia de les eleccions primàries com a eina de regeneració i d’apropament a la ciutadania, però per una altra banda la por a que aquest sistema se’n porti per davant l’actual estructura i aparell.

En aquest procés hem pogut veure com, per una banda, es volien fer les coses ben fetes, però, per una altra, hem vist algunes qüestions que demostren la important resistència de l’aparell a que el procés fos completa i meridianament transparent.

Per exemple, hem pogut veure com en mig del procés de campanya s’admetien els Avals obtinguts per part d’una de les candidatures des d’abans d’iniciar-s’hi el procés i mitjançant un sistema prèviament desestimat; hem vist com s’invalidaven els avals obtinguts per una candidatura, la nostra, de forma com a mínim interpretable; i ara veiem la participació en les votacions de gent que no sabien el que votaven.

Que vagin a votar col·lectius d’immigrants en favor de qualsevol candidatura, no pot ser vist més que com a una pràctica positiva d’integració d’aquests col·lectius en la política municipal, però que qualsevol persona, natiu o immigrant, acudeixi a votar i que no sàpiga a què va, o que vagi subvencionat,  és evident que és impresentable, doncs ens fa recordar el sistema de votació tribal que impera en d’altres països o el de l’antic caciquisme del camp andalús.

Pot ser tot plegat explica l’ajustada participació en el procés davant l’important esforç i il·lusió desplegada.

D’aquesta situació, de la que cap demòcrata es pot amagar, es poden prendre dues decisions:

La primera és fer llenya de l’arbre caigut i atacar el procés i qüestionar-lo per esfondrar més al Partit que les ha posat sobre la taula, el que suposaria que les primàries desapareguessin de la nostra cultura i tornéssim al sistema d’abans.

La segona es reconèixer que ha estat un procés pioner que ha sentat càtedra, doncs gairebé tots els Partits comencen a introduir el mètode (inclús Campuzano reclama les primàries en CiU per la propera contesa electoral), en general amb menys garanties que les nostres, i que ha de millorar molt en el futur, aprenent del que ha passat i posant els mecanismes per evitar-lo en properes conteses, suposa reforçar l’actitud dels que volen la regeneració de debò.

Evidentment, ens  hem de decantar per la segona opció, doncs com ahir ho deia la pròpia Carmen Andrés,  sense aquest procés, ella no hauria tingut l’oportunitat de ser l’alcaldable del Partit.

Per cert, parlant de primàries i de la seva necessitat de millora, ens hem de preguntar, per quan engegarà el PSC, amb les corresponents correccions, el procés de les primàries per escollir el seu candidat als propers comicis electorals autonòmics, especialment tenint en compte el quasi segur avançament electoral que es produirà a la tardor, amb motiu del referèndum convocat pel 9 de Novembre??

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>